Declivi, abandonu i nova importancia fronteriza
A partil de finais du siglu XVIII i, sobre tó, desde u XIV, Salvaleón comenzó a perdel protagonismu. Se vincula esti procesu con us conflictus sucesorius en Castilla, a política portuguesa i a consolidación da fronteira medianti u Tratau de Alcañices de 1297, que contibuíu a unha mayol estabilidai política na región. En esi novu contextu, otrus núcleus comu Valverdi du Fresnu i As Ellas foran gañandu importancia, mentras que Salvaleón entró en declivi.
Aunque Salvaleón perdi protagonismu na documentación, aún se conservan referencias vinculás a Orden de Alcántara. U textu explica que, ya na primeira década du siglu XV, se documenta Valverdi du Fresnu, mentras que a encomenda de Alcántara se traslada a As Ellas, que terminará absorvendu a Salvaleón. Esti procesu marca u abandonu paulatinu du castelu i confirma a pérdida de relevancia du enclavi nu sistema fronterizu medieval.
Sin embargu, u lugal nun dejó de tel valol estratégicu. Duranti a Guerra de Restauraçao portuguesa (1640-1668), Valverdi du Fresnu foi atacá varias vecis i, aunque u castelu de Salvaleón ya nun estaba en ruinas, u cerru continuó funcionandu comu un puntu de observación i defensa dentru du paisaji fronterizu con un reductu creau en estis momentus i que hoixi se poi visital.